NET FIRA DEL SABÓ DE MONTGAI

Degut a les precipitacions d´aquest cap de semana, la Net fira del sabó de Montgai és realitzarà el diumenge 3 de Maig.

El municipi de Montgai celebrarà la primera Fira del Sabó el diumenge 26 d’abril. Aquesta fira és l’única d’artesania del sabó que es fa a Catalunya i també l’única que organitza la Generalitat de Catalunya.
Fa gairebé un mes que les dones del poble van començar a elaborar sabó al rentador municipal i a recollir la matèria prima per fer-lo, ja que es necessita molt oli utilitzat i diverses grasses.
A més, els dimarts de cada tarda també recolleixen olis utilitzats per presentar-los el dia que se celebri aquesta pionera Fira.
La Fira del Sabó s’iniciarà a les nou del matí amb l’arribada dels morcaires. Durant tot el dia es podran veure les escenes que segueix el procés del sabó, així com un mercat de productes artesanals relacionats amb aquest producte. A més, el dissabte 25 d’abril hi haurà un taller d’elaboració de sabó per als infants.

Programa "NET.FIRA DEL SABÓ DE MONTGAI"

10.00h. Inaguració de la fira a càrrec d´Enric Aloy, secretari general del Departament d´Innovació, Universitats i Empresa.

10.15h. Repic de campanes a càrrec del Campaner Major Vicent Ribalta.

10.30h. Esmorzar popular.

10.45h. Primera Arribada del Morcaires amb carro.

11.00h. Inici Mostra Artesana d´elaboració del sabó: Abocar la morca.

11.00h. Taller per a nens de Coca de Recapte del Gremi de Forners.

11.30h. Mostra Artesana d´elaboració del sabó: Primera Bullida.

12.00h Segona Arribada dels morcaires amb carro.

12.00h Inaguració de l´Exposició Morcaires i Barrellaires.

12.10h Inici de l´espectacle de Bombolles.

12.30h Mostra Artesana d´elaboració del sabó: Tallar la mola.

13.00h Tast guiat d´olis DOP les Garrigues.

13.30 Tercera Arribada dels Morcaires amb carro.

17.00h. Tast de vins de la sub zona Artesa de la DO Costers del segre.

16.00h Quarta Arribada dels Morcaires amb carro.

16.15h Mostra Artesana d´elaboració del sabó: Abocar morca.

16.30h Mostra Artesana d´elaboració del sabó: Segona Bullida.

17.00h Mostra Artesana d´elaboració del sabó: Tallar la mola.

TOTES LES ACTIVITATS ES REALITZARAN A LA PLAÇA PRAT DE LA RIBA.

Activitats complementàries. Dissabte, 25 d´abril.

17.00h Tallers per la quitxalla Juguem amb sal, pintura i bombolles.
Els tallers consistiran en:

- Decorar papers d´embolicar amb pintures.
-Moldejar saboneres amb argila.
-Elaborar sals de bany.
Berenar.
Obsequi sorpresa per a cada nen/nena.

El futur de l´agricultura a les nostres terres

L´agricultura ecològica serà l´alternativa

Conrear la terra per a obtenir els seus fruits és una pràctica portada a terme per la humanitat des de fa uns 10.000 anys. Es va iniciar al Pròxim orient i es va estendre per tot el territori. L'home ha sabut viure a la terra i de la terra, formant part dels seus ecosistemes i contribuint, amb la seva activitat i l'activitat agrícola, al cicle elemental de la vida. La terra rep la vida i els aliments de les plantes, animals i persones que al seu torn viuen d'ella. Aquest cicle fa que l´agricultura sigui una pràctica sagrada i elemental per a entendre la vida com a tal i la nostra existència.

Tradicionalment les nostres terres han estat dedicades al cultiu de cereals, hortalisses juntament amb cultius marginals. Des de fa bastants anys es difícil defensar econòmicament els conreus de cereals, si no fos pels ajuts que arriben de la comunitat Europea, és a dir la DUN.

Aquestes ajudes havien d’utilitzar-se per crear noves estructures que ajudessin a transformar l´agricultura industrial o tradicional en una altra de més innovadora i també més competitiva. Si bé una part de les ajudes es pot dir que han anat a potenciar noves estructures, ja sigui en forma de maquinària (tractors o bé equips auxiliars) o granges de bestiar, també és ben cert que una bona part han anat senzillament a incrementar la renda del propi agricultor i no s’ha pensat en modernitzar la nostra agricultura sinó només en explotar-la al màxim ni que sigui aplicant productes químics. Per tant ara tenim unes terres summament explotades i contaminades on el producte que extraiem no és productiu ni amb qualitat ni amb quantitat. D’altra banda, a partir d’ara els ajuts que rebien els agricultors es restringiran fins a una possible eliminació. Llavors tots ens preguntarem: I ara què ens queda?

En aquest cas haurem de fer una reconversió ràpida i mirar de imposar un nou tipus d’agricultura que de ben cert serà l’agricultura ecològica, ja que les pautes socials que es van incorporant a països desenvolupats com Holanda, França, Estats Units, Alemanya, ... sembla que van en aquest sentit.

L’agricultura ecològica significa treballar la terra respectant el cicle elemental de la vida, respectant altres vides i respectar-se a un mateix. Per tant, és negar-se a contaminar el sòl, és tornar a entendre la naturalesa i la nostra existència en ella. És un model sostenible, rendible i potenciador de l'economia local. L'agricultura ecològica no és només una forma de cultiu, és una filosofia de vida, una actitud de pensament i una volta als nostres orígens, aquells que van durar milers d'anys i que sembla que fins ara haguem oblidat.

Plantació Orgànica

de verdures (Holanda)

Cal dir que per imposar l´agricultura ecològica fa falta molta voluntat ja que queda molta feina per fer. Cal tenir un mercat específic i també una comercialització més adient.

Tanmateix per poder conrear productes ecològics fa falta que tot el seu entorn sigui ecològic (llavors, adobs, etc...) ja que és la única manera de què el producte final pugui portar el segell ecològic autèntic.

Però el problema més greu que es troba l´agricultura ecològica és el mal estat amb que es troba la terra a causa de les substàncies químiques que si han aplicat. Tot i així, he trobat un producte molt estudiat als Estats Units que es diu Humus de llombriu que per cert, he tingut l’ocasió d’haver-lo conegut personalment a una planta de Montgai que es dedica a fer aquest tipus d’adob ecològic. Aquest producte permet reconvertir la terra malmesa fent una gran aportació en matèria orgànica, extracció húmica i depuració de les substàncies químiques. La terra es torna esponjosa, neta i preparada per a fer agricultura ecològica.

Països com Itàlia, Alemanya, Holanda... ja apliquen aquest tipus de producte a les seves terres per reconduir-les cap a l´agricultura ecològica on el seu mercat ja és molt important i reconegut.

Montgai i Butsènit es solidaritzen amb La Marató de TV3.

Què es La Marató?

Les malalties mentals tenen cada vegada més importància en la nostra societat. El nombre de persones que les pateixen ha crescut fins a ser una de les tres primeres causes de baixa laboral. El 14 de desembre de 2008, “La marató de TV3” recollirà fons per lluitar contra aquestes malalties.

BUTSÈNIT D´URGELL organitzarà un pessebre vivent amb una sardinada popular. La recaptació obtinguda anirà destinada a La Marató.

Activitat: PESSEBRE VIVENT

Lloc:Pl. Església avall


MONTGAI organitzarà la Fira solidària de Santa Llúcia. S'hi celebrarà un dinar i un bingo i moltes activitats de sobretaula que recaptaran diners per La Marató.

Activitat: LA MARATÓ EN MENT

Entre tots, tenim que solidaritzar-nos amb La Marató.

Montgai posa´t guapa

Comença la primera fase de neteja i escullera del riu Sió, el projecte contempla la realització d´un passeig d´un quilòmetre arreu del curs del riu, pel seu pas a Montgai.

COMARCALADA 2008 3ª Trobada de Joves de la Noguera

Els grups de joves JAS i el LOKAL, l’Ajuntament d’Artesa de Segre i el Consell Comarcal de la Noguera són les entitats organitzadores de la III Comarkalada, Trobada jove de la Noguera que tindrà lloc al municipi d’Artesa de Segre el dies 10 i 11 d’octubre d’enguany.
Amb l’organització d’aquesta activitat ens hem marcat diversos objectius: fomentar la interrelació del jovent dels diversos municipis de la comarca, ser un punt de reunió entre els regidors i regidores de Joventut de les diverses poblacions de la Noguera on puguin intercanviar experiències, i fomentar la participació i la responsabilitat de la gent jove vers la societat.

Després de les dos edicions anteriors realitzades a Térmens i a Bellcaire d’Urgell podem dir que la Comarkalada s’ha convertit en un dels programes capdavanters arreu de Catalunya pel que fa al procés participatiu en polítiques de joventut. Últimament diversos Consells Comarcals del Principat s’han interessat per la preparació i organització de la Comarkalada tot visitant l’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal de la Noguera.
Aquest any la Comarkalada presenta un seguit de novetats. Així a les ja arrelades activitats com ara: el Fòrum de Regidors, la Fira Jove (aquest any amb el lema “Quan al meu poble no hi havia tele”), i l’Altaveu Jove, cal afegir-hi la Mostra d’Art Jove, el concurs de fotografia i de pintada de grafit entre d’altres.

Aquesta Oficiosa Festa Major Jove de la Noguera conclourà, com no podria ser de cap altra manera, amb el Concert Festour en el qual actuaran els grups: Obrint Pas, Sota Zero, Aspenkat, Kayo Malayo, Txilum i el grup lleidatà Cercavins.

L’any vinent la localitat d’Ivars de Noguera acollirà la IV Comarkalada.

Per a més informació, podeu consultar el web www.noguerajove.cat .

Usos i gestió de les zones d´especial protecció per les aus (ZEPA) a la plana agrícola de Lleida

Xarxa Natura 2000 Zepas

Ara és el moment de fer de les Zepas, uns espais on sigui compatible l´agricultura i la protecció de la fauna que hi habita.

En la jornada “Usos i gestió de les zones d’especial protecció per les aus a la plana de Lleida” que s’ha fet a Montgai, alguns dels ponents han destacat la possibilitat d’introduir el reg de suport als espais ZEPA fent-lo compatible amb la protecció de les aus. Segons alguns experts, el reg de suport pot potenciar fins i tot, la població de determinades espècies.

En la jornada sobre els usos i gestió de les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA) a la plana agrícola de Lleida que s’ha fet aquest dissabte a la sala d’actes de l’Ajuntament de Montgai amb l’assistència d’unes 100 persones, entre elles molts alcaldes i regidors de municipis de Lleida amb espais ZEPA als seus termes municipals.

La jornada l’ha inaugurada el conseller del DAR, Joaquim Llena que ha dit que es necessari afrontar de manera valenta la problemàtica de les zepas.
El conseller d’Agricultura ha dit que l’estratègia de la confrontació entre el món productiu i el món conservacionista no ha servit de res i només ha portat a l’advertiment d’un tribunal europeu. En aquest sentit, el conseller Joaquim Llena ha dit que ara és el moment de la sensatesa, de seure, de fer les coses bé i de buscar mecanismes d’entesa per uns espais on és compatible l’agricultura i la protecció de la fauna que hi habita. El conseller del DAR ha dit que el govern català està treballant en els plans d’usos i gestió dels espais ZEPA. El conseller també ha visitat el consistori de Montgai on ha signat al llibre d’honor.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert ha dit que s’ha de treballar perquè de cara al futur una zepa sigui un espai d’oportunitats amb els plans d’usos i gestió que han de regular l’activitat en aquestes àrees.
Gilabert ha dit que els ocells són un potencial econòmic de futur i que la biodiversitat s’ha fer compatible amb l’agricultura i que no s’ha de convertir la zepa en un element limitador. Gilabert ha dit que ajudar a mantenir la població en el territori i millorar les seves expectatives, aplicant bones pràctiques agràries i diversificant els usos i l’activitat socioeconòmica ha de ser un objectiu fonamental en el desenvolupament de les figures de protecció establertes.

Aquesta primera jornada sobre usos i gestió de les zones d’especial protecció per les aus a la plana de Lleida organitzada per l’Ajuntament de Montgai i l’entitat ARSIÓ amb la col.laboració de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de La Noguera i l’entitat Egrell ha comptat amb la presència de ponents que han aportat les diferents visions sobre la gestió d’aquests espais.
La jornada ha comptat com a ponents amb Gerard Bota , tècnic de biodiversitat del CTFC que ha fet una conferència amb el títol “Els ocells esteparis a Lleida. Estatus i conservació”, el subdirector general d’Infrastructures Rurals del DAR , Antoni Enjuanes ha explicat la normativa europea i catalana que regula els espais ZEPA” i el responsable de Biodiversitat dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge de Lleida, Xavier Masot ha parlat de “L’aplicació de les directius per la gestió dels espais ZEPA a la plana agrícola de Lleida”.

El director dels Serveis Territorials d’Innovació, Universitats i Empresa a Lleida, Vival Vidal ha exposat el potencial i la realitat dels aprofitaments turístics dels espais ZEPA a Lleida i el professor de la Universitat de Lleida, Carlos Cantero ha parlat dels primers resultats del pla pilot de la ZEPA de Bellmunt. A la jornada també s’ha fet una taula rodona amb els diferents punts de vista sobre la problemàtica dels espais ZEPA amb la participació entre d’altres del director dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Lleida, Joan Farré o del vicepresident de REGSEGA, Ramon Vilalta. La clausura l’han fet el secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge Eduard Pallejà i el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.

A la sala on s’ha fet la jornada s’ha pogut veure l’exposició i l’audiovisual “Els secans vius”.

Montgai
20 de setembre de 2008

La Festa Major 2008

Els Grallers, els capgrossos, els gegants i com no, el bateix d´en Morcaire i la Barreillaire.

La tirada de Bitlles, se´n la pionera amb participants de tota la província de lleida.

La concentració de cotxes antics, expectacular.

Montgai recupera antigues tradicions amb capgrossos

L'Ajuntament de Montgai ha organitzat un taller de capgrossos per a tots els nens i nenes de la població.

Aquests capgrossos es donaran a conèixer per la festa major i s'anomenaran Morcaire i Barrellaira. El primer vol recordar els pagesos que venien les morques a la indústria sabonera que existia a Montgai a mitjan del segle XIX, mentre que Barrellaira ve del nom que es donava a les dones que es dedicaven a fer cendra de barrelles, una planta herbàcia.

Al taller hi han assistit els infants de la població de forma gratuïta.

Programa de la FESTA MAJOR DE MONTGAI

LA FESTA MES GRAN DE L´ANY

Arriba la nostra festa...

Cursets d´aprenentatge en l´ambit municipal

El Grup Municipal del PSC-PM de Montgai-Butsènit, amb la col·laboració de la de Joventut Socialista de Catalunya de les Comarques de Lleida i l´escola de formació Xavier Soto del PSC, organitzen un curs d´iniciació a la informàtica i noves tecnologies, un curs obert a tothom i gratuït, al casal social de la població de Butsènit.

L´edició d´enguany a estat un èxit de participació i d´hagut al gran nombre d´inscrits a aquest curs, s´ampliaran el nombre d´ordinadors utilitzats per a edicions properes, també ja estan programats uns cursets d´anglès i de català, que properament és realitzaran per tal de fomentar la cultura de les llengües, a l´ambit municipal.

Recepció del Bisbe d´Urgell

Aquest diumenge dia 13 d´abril, la corporació de Montgai i Butsènit a rebut la visita de l´Excm. I Rvdm. Dr. Joan Enric Vives, Bisbe d´Urgell, tot concloent l´acte amb la confirmació de 10 xicots i xicotes del nostre municipi.

La veu del poble

Si tens algun comentari per fer, fes-ho a través del blog, el que creguis que podem fer els regidors socialistes per tal de millorar el treball diari del ajuntament.
Nosaltres estarem encantats de poder escoltar els problemes que tingueu i les vostres aportacions seràn molt bones per la millora del municipi.

Montilla dóna suport a la candidatura de Montgai-Butsènit, la més jove del PSC

Data: 21/05/2007

El candidat a l´alcaldia, Joan Abel Solé, té 21 anys

El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha mantingut avui una trobada amb els membres de la candidatura de Montgai (Noguera), que és una mostra de l´aposta del PSC per la joventut i la renovació en les seves llistes.


La mitjana d´edat dels seus set integrants és de 25 anys i el cap de llista, Joan Abel Solé, en té 21. Montilla s´ha trobat amb els membres d´aquesta candidatura durant la seva visita a l´Aplec del Cargol de Lleida, i ha recordat: "Jo tenia 24 anys quan vaig ser candidat a les municipals per primera vegada". .És el primer cop que es presenta una llista socialista en aquest municipi de les comarques de Lleida, en un esforç dels seus components per introduir una nova opció, aportar noves idees i ganes de treballar pel poble.


1. Joan Abel Solé (21). És encarregat d´una planta de compostatge i treballa també unes terres de cereal i panís. La seva implicació en política l´entén com un exercici de tornar al poble que estima el suport rebut

2. Josep Amigó (25). Jove agricultor i ramader, amic proper del Joan Abel, comparteixen des del primer moment la inquietud per fer possible del canvi al municipi.


3. Teresita Pelegrí (21). Secretària del departament comercial d´una empresa de vidres. Col·labora amb el projecte des de fa més de dos anys.


4. Sandra Verni (30). Professora. Si bé d´entrada es va oferir per participar de suplent a la llista, la feina i el projecte innovador del Joan Abel, el Pep i la Teresita, la va engrescar a ocupar els primers llocs. Ara va de número dos per Butsènit (municipi agregat) i quarta a la llista de Montgai.


5. Alexandra Petit (25). Restauradora. Implicada des d´un principi en la idea i les ganes de treballar pel futur de Montgai.


6. Laia Sanahuja (22). Estudiant d´Educació Infantil de la Universitat de Lleida. La il·lusió per fer coses noves en el poble en el que ha nascut l´han fet decidir.


7. Montse Navarro (33). Secretària en una empresa de construcció. L´amistat que comparteix amb els membres de la llista la va fer decidir-se a acabar de completar la candidatura.


LA JOVENTUT I LA RENOVACIÓ, són denominador comú a les llistes que el PSC presenta a les properes eleccions municipals.Del nombre total de candidats, 748 tenen menys de 30 anys. D´aquests, 27 són caps de llista als seus municipis.El Joan Abel Solé és el cap de llista més jove, però n´hi ha d´altres, com la Carme Bastida (25), candidata a l´alcaldia de Llavaneres, o el Klember Esteve (30), alcaldable per Alfarràs.L´alcalde més jove del partit és el de Soriguera, municipi de les comarques de Lleida, que té 29 anys.

Teresa Cunillera participa en l´acte de constitució de l´agrupació de la JSC Montgai-Butsènit

La diputada socialista ha destacat la importància de la participació juvenil en el projecte socialista
La diputada socialista al Congrés, Tere Cunillera, va participar el passat dissabte, 17 de novembre, en la constitució de la nova agrupació de la JSC al municipi de Montgai-Butsènit. Amb aquesta, ja són vuit les agrupacions de les Joventuts Socialistes a la Federació de les Comarques de Lleida i la segona a la Noguera. L´organització estarà encapçalada per Teresita Pelegrí (com a primera secretària), Pep AmigoAvui (com a responsable d´organització) i Joan Abel Solé (secretari de formació). En l´acte de constitució, celebrat a l´Ajuntament de Montgai, hi han assistit uns quaranta veïns i veïnes del municipi. Hi han intervingut la diputada Tere Cunillera, el secretari de coordinació política de la Comissió Executiva Nacional, Marc Mellado, i la primera secretària de la JSC de Lleida, Jordina Freixanet. Tots ells han coincidit en la importància de la participació juvenil i de la implicació del territori en el projecte socialista.

Situació i presentació de MONTGAI

Situació i presentació

El terme municipal de Montgai, de 28,92 km quadrats d´extensió, es situat a la vall baixa del Sió, a banda i banda del riu, entre la serra de Bellmunt a migdia i el peu de la serra de Montclar a tramuntana. És situat entre els municipis de Preixens a llevant, Foradada a tramuntana, Cubells a ponent i Bellmunt i Penelles a migdia. El terme és regat pel Sió, poc cabalós, i per les sèquies A, H i Primera del canal d´Urgell. El municipi comprèn, a més del poble de Montgai, el de Butsènit d´Urgell. Algunes partides del terme són el Tossal Roig (348 m), les Planes, Meravella, Caubera, el Mangela, l´Hortet, el Salt, la Fita Alta, l´Abella, Perallonga, Barrulles, Molinero, Vilars i les Quadres. Pel poble de Montgai passa la carretera local d´Agramunt a Balaguer i del poble mateix surt una altra que, després del poble de Penelles, entronca amb la comarcal de Tàrrega a Balaguer.

L´economia i la població

Hom conrea al municipi un total de 2923 ha (1989); els conreus més importants dels darrers anys són el blat, l´ordi i el blat de moro. La ramaderia és de gran interès en l´economia del municipi. El 1989 hom comptabilitzava 3868 caps de bovins, 1522 caps d´ovins, 188 caps de cabrum, 1510 conilles mares, 29689 caps de porcins i 86 milers de caps d´aviram. el 1962 hi havia 242 explotacions, 204 el 1972 i 160 el 1989. La majoria de pagesos són propietaris, també hi ha règim de parceria i, en menor grau, arrendament. La cambra agrària local té 160 socis. Hi ha una empresa de maquinària agrícola (Tallers gili), un magatzem de cereal (cereals i transports bernaus), una empresa de compostatge (vermiculture Innovation) i una empresa d´explotació de xops entra d´altres d´estinades a l´agroalimentació.

Montgai també esta gestionada per diversos comerços entre ells; forn de pa (Sant Jordi), quevidures (Ca laCinta), Una caixa de pensions, una farmacia, un consultori mèdic, dos bars, i properament un casal social.

A la segona meitat del segle XI Montgai tenia 27 focs. El 1718 hi havia 119 h, 212 h el 1787, 1147 h el 1860m 1205 h el 1900 i 1520 h el 1930. Posteriorment, la població inicià una corba descendent: 1178 h el 1960, 1013 h el 1970 i 915 h el 1981. El 1991 hom censà un total de 863 h, la qual cosa representa una densitat de població de 29,9 h/km quadrat. Pel que fa a l´estructura d´edats, el 12% correspon a una població de menys de 15 anys, el 25,6% de més de 65 anys i el 62,4% entre 15 i 65 anys. El 1991 hom comptabilitzà 303 persones ocupades, de les quals 148 treballaven al sector primari, 72 als serveis, 68 a la indústria i 15 a la construcció.

El Poble de Montgai

El poble de Montgai (286 m) és a l´esquerra del Sió, centrat per l´església parroquial de la Mare de Déu de l´Assumpció, que data de mitjan segle XVIII. El temple és de tres naus; té diverses capelles i una façana barroca, amb la porta entre columnes de capitell corinti, i al capdamunt d´un frontó curvilini trencat hi ha un nínxol amb la imatge de la Mare de Déu. El campanar, de 60m d´alçada, és dels més vistosos i el més alt de tota la comarca. De l´antic castell de Montgai no queden restes, solament es coneix el setial (sobre l´església).

El poble conserva encara un regust antic, amb porxos i portals adovellats. Té un centre públic d´ensenyança primària estatal. El 1991 hi vivien 514 h. Hi ha una biblioteca, una zona esportiva, que inclou una pista polisportiva descoberta, un camp de futbol, piscina i pista de tennis, també hi ha un pas soterraní per accedir a dites instal.lacions. Pel que fa a les associacions esportives , cal destacar un club de futbol, una associació de caçadors, l´associació de Joves de Montgai, l´associació Arsió, l´associació de dones, el Club de Bitlles, l´associació d´amics del motocross de Montgai per tant demostra que Montgai té un teixit associatiu molt important, que cada dia més, fa que Montgai sigui reconegut arreu del territori.

La festa major de Montgai se celebra el primer cap de setmana de setembre.

Butsènit d´Urgell

Butsènit d'Urgell és de la comarca de la Noguera i es un poble agregat al municipi de Montgai. El seu alcalde és en Josep Amigó, a Butsènit d´Urgell hi viuen uns 280 habitants. Les festes que celebrem són: el 17 de gener Sant Antoni, el 19 de març Sant Josep, el 15 d'agost la festa major.

Butsènit d'Urgell es troba aturonat a la dreta del riu Sió a 306 m. d'altitud i a 3 km. a l'oest del cap de municipi (Montgai). Els seus conreus són regats per diferents sèquies del canal d'Urgell. Normalment es conrea blat, ordi i blat de moro. La ramaderia és de gran interés en l'economia. La majoria dels pagesos són propietaris.

Trets a destacar:

-L'església de Nostra Senyora de l'Assumpció, patrona del poble. Va ser construïda l'any 1748. És d'estil Neoclàssica. És un temple ampli amb un altar major, on hi ha una imatge d'una escultura moderna. És feta de pedra. Té un campanar adjacent del mateix material de l'edifici i un rellotge al front.

-La plaça dels Boixadors, en un costat de la plaça hi ha una resta de muralla, que pertanyia al castell i tancava el poble. Actualment no s'hi fa cap activitat lúdica, l'únic que queda és una font de pedra.

-Les antigues escoles de Butsènit d'Urgell.Les escoles es van construir a l'any 1914 i son de pedra. Estan situades en el carrer de les Escoles,4. Actualment han estat reformades i habilitades amb una sala pel jovent, jubilats, d´actes i tambè amb dos oficines una pel senyor alcalde i una altra per la secretaria, també cal destacar que s´ha habilitat un local per al dispensari mèdic dins aquests mateix casal.

-Butsènit té una pista poliesportiva descoberta, un camp de fútbol, una piscina, una pista de tennis i una pista de frontó. Hi ha un club de fútbol que juguen a tercera regional en els quals jo estic jugant amb molt de gust. El poliesportiu va ser construït l'any 1973.

Presentació de la comarca de la Noguera

La Noguera, ubicada al Prepirineu de Lleida, és la comarca més extensa de Catalunya i una de les més heterogènies per la seva gran varietat paisatgística que li confereix un caràcter molt peculiar, únic a Catalunya.
Ofereix un gran ventall de possibilitats a l’hora de visitar-la. La zona nord o Noguera Alta desplega un paisatge encisador que acull paratges i racons d’interès històric, natural i d’oci: la serralada del Montsec d’Ares i de Rúbies, congostos i embassaments com els de Mont-rebei, Terradets, Camarasa, Mu... i reserves naturals com la de Sant Llorenç de Montgai on es poden practicar diferents activitats.
A la Noguera Baixa el paisatge canvia radicalment i s’hi estenen grans planures amb un gran nombre de camps de conreu de secà i regadiu.
Al mateix temps la comarca de banda a banda ens permet fer un tomb per la història a través d’un llegat que ha perdurat fins als nostres dies transportant-nos al passat més remot. Formen part d’aquest conjunt patrimonial ermites romàniques, castells, col·legiates, monestirs, esglésies, dòlmens... i Balaguer, la capital de la comarca anomenada ciutat de les tres cultures (cristiana, jueva i musulmana).
La Noguera aplega 30 municipis, uns quants amb nuclis agregats, alguns d’ells ja mil·lenaris. L’estructura econòmica en la majoria dels municipis és agrícola i ramadera, complementada amb activitats dels sectors secundari i terciari com indústries artesanals, agroalimentàries, de mobles, tèxtils, de la construcció, comerç, etc.
Per la seva situació geogràfica esdevé cruïlla de comunicacions amb les comarques del Pirineu i de la Plana, està ben connectada amb la resta d’Europa i d’Espanya i té una bona xarxa de carreteres tant verticalment com horitzontalment.